I4«
CARLO ARV
sarda.1 A lui il benemerito studioso attribuì, senza alcun serio fondamento critico,
un'ancona, oggi sperduta, esistente nella chiesa parrocchiale di Uta 2 ed un Ecce Homo
della sua privata quadreria.5 Dalle memorie dello Spano, Berengario Picalull passò,
come un precursore o capo-scuola, negli scritti degli studiosi contemporanei.4
Il documento 1V fa tramontare la leggenda di questo falso iniziatore della scuola
pittorica sarda nel Quattrocento, che era invece un povero oste che dipingeva per poche
lire di compenso pavesine e stendardi: pintór de paveses, cui — anche dalle costituzioni
gremiali ' — era vietato dedicarsi alla pintura de retablos.
Carlo Aru.
Fig. 13 — Scuola Catalano-Sarda del primo decennio del sec. xvi
Predella con scene della vita di S. Eligio, parte sinistra. — Sanluri, Oratorio di S. Pietro.
I) 0 C U M E N TI
I.
(Minutario del notaio Giovanni Carati Atti sciolti)
Die XXIJ ffebroarii anno MCCCCLV Gallali.
En nom de nostre senyor deus sia e de la burnii verge gloriosa mare sua e del bennyrat
mossen sant bernardi.
Capitols e pactes fets inhits e concordats entre lo Reverent Keligios frare miquel gros
guardia del convent de frares menors e lo bonorable en ffrancesch Oliver ciutada de Caller de
una part e en Rafel thomas e Joan figuera pintors an aupres aufer lo retatile del dit Sent ber-
nardi segons forma de una mostra au paper per los dits pintors feta hon aparen la ordonanca
e mhathas en lo dit Retatila an a esser.
Et primo dites parts son de acort que lo dit rafel e Johan figuera mestres del dit retaule
prometen lo dit retaule aquell enguixar e pintar he estoriar be e levalment ab la millor perlectio
que a ells sia possible lo qual retaule eles aquabaran tot de colors de holis.
Ttem mes avant los dits mestres prometen que tot lor fi atzur e tots altres colors e quases
(sic) que en lo dit retaule aura menester de anguixar en fora fins esser aquabat que ells ho hi
metran e sien tengut de metre a lur cost e messio.
Item que los dits honorables en ffrancesch Oliver e lo dit Iran- miquel guaros (sic) cascun
per tots e en lur nom propri prometen donar e pagar realment e de pia als dits rafel tomas e
Johan figuera sobre dits axi per los treballs de pintar com per lor fi àtzur e altres colors an lo
dit retaule ells metran fins esser acabat com dites do^centes quaranta fìorins dor de arago ho
la valor de aquolls e horrat a XXX lliures per fiori.
1 Spano, Storia dei pittori ecc.. pag. ij.
2 Spano, Boll. Archeologico sardo, a. Vili, pag. 37.
3 Spano, Storia ecc., pag. 39, n. 32.
< Bri'n'ei li, Appunti ecc., pag. 3; Venturi, op,
cit.,\ol. VII, p. 1, pag. 152; Bkrtaux, op. cit..
pag. 807.
5 Sanperk y MlQt'ki., op. cit., voi. !, pag. 301.
voi, [I, pa.g. LXlli
CARLO ARV
sarda.1 A lui il benemerito studioso attribuì, senza alcun serio fondamento critico,
un'ancona, oggi sperduta, esistente nella chiesa parrocchiale di Uta 2 ed un Ecce Homo
della sua privata quadreria.5 Dalle memorie dello Spano, Berengario Picalull passò,
come un precursore o capo-scuola, negli scritti degli studiosi contemporanei.4
Il documento 1V fa tramontare la leggenda di questo falso iniziatore della scuola
pittorica sarda nel Quattrocento, che era invece un povero oste che dipingeva per poche
lire di compenso pavesine e stendardi: pintór de paveses, cui — anche dalle costituzioni
gremiali ' — era vietato dedicarsi alla pintura de retablos.
Carlo Aru.
Fig. 13 — Scuola Catalano-Sarda del primo decennio del sec. xvi
Predella con scene della vita di S. Eligio, parte sinistra. — Sanluri, Oratorio di S. Pietro.
I) 0 C U M E N TI
I.
(Minutario del notaio Giovanni Carati Atti sciolti)
Die XXIJ ffebroarii anno MCCCCLV Gallali.
En nom de nostre senyor deus sia e de la burnii verge gloriosa mare sua e del bennyrat
mossen sant bernardi.
Capitols e pactes fets inhits e concordats entre lo Reverent Keligios frare miquel gros
guardia del convent de frares menors e lo bonorable en ffrancesch Oliver ciutada de Caller de
una part e en Rafel thomas e Joan figuera pintors an aupres aufer lo retatile del dit Sent ber-
nardi segons forma de una mostra au paper per los dits pintors feta hon aparen la ordonanca
e mhathas en lo dit Retatila an a esser.
Et primo dites parts son de acort que lo dit rafel e Johan figuera mestres del dit retaule
prometen lo dit retaule aquell enguixar e pintar he estoriar be e levalment ab la millor perlectio
que a ells sia possible lo qual retaule eles aquabaran tot de colors de holis.
Ttem mes avant los dits mestres prometen que tot lor fi atzur e tots altres colors e quases
(sic) que en lo dit retaule aura menester de anguixar en fora fins esser aquabat que ells ho hi
metran e sien tengut de metre a lur cost e messio.
Item que los dits honorables en ffrancesch Oliver e lo dit Iran- miquel guaros (sic) cascun
per tots e en lur nom propri prometen donar e pagar realment e de pia als dits rafel tomas e
Johan figuera sobre dits axi per los treballs de pintar com per lor fi àtzur e altres colors an lo
dit retaule ells metran fins esser acabat com dites do^centes quaranta fìorins dor de arago ho
la valor de aquolls e horrat a XXX lliures per fiori.
1 Spano, Storia dei pittori ecc.. pag. ij.
2 Spano, Boll. Archeologico sardo, a. Vili, pag. 37.
3 Spano, Storia ecc., pag. 39, n. 32.
< Bri'n'ei li, Appunti ecc., pag. 3; Venturi, op,
cit.,\ol. VII, p. 1, pag. 152; Bkrtaux, op. cit..
pag. 807.
5 Sanperk y MlQt'ki., op. cit., voi. !, pag. 301.
voi, [I, pa.g. LXlli